A través de les seves lletres poètiques i el seu entrellaçat d’harmonies, Lila March parla de la necessitat d’alliberar-se de tot i estar lligat/ada parajòdicament a aquesta necessitat, de l’acceptació de la mort com el clímax de la vida pròpia, dels avantatges de créixer desarrelat i per tant aliè a les limitacions de gènere, de proclamar el salvatgisme com la primera infància.

Temes del Solista